JUNY 2016

Pelegrinatge Diocesà a Lurdes, que tindrà lloc del 11 al 15 de juny de 2016, si Déu vol

Lema Pastoral 2016

MISERICORDIOSOS COM EL PARE(Lc 6,36)

 “Misericòrdia és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats sense tenir en compte el límit del nostre pecat.”

El santuari de Lurdes de França, per decisió de Mons. Brouwet, es fa ressò d’aquesta invitació del papa Francesc i amb una alegria immensa ofereix les seves reflexions relacionades amb la misericòrdia per tal d’ajudar tots els pelegrins a viure aquest Any Jubilar acompanyats per Nostra Senyora de Lurdes, Mare de Misericòrdia, i per la Bernadeta testimoni de la misericòrdia de Déu.

Dissabte dia 14 de maig DE 2016

Trobada Hospitalitats Catalanes a  Montserrat

Al llarg de la història, Montserrat ha estat un lloc clau en la vida espiritual catalana. El seu Monestir ha albergat centenars de monjos que feien vida ascètica, però també era un enclavament molt important per a pelegrins de tot Europa que anaven a orar a la Mare de Déu i fer remetre els seus pecats.
Al voltant del Monestir hi havia tretze ermites en les quals residien monjos que portaven una vida solitària enmig del paratge natural. Als pelegrins que visitaven tot l’eremitori i anaven a orar se’ls concedien indulgències; més tard, amb la construcció de l’ermita de Sant Benet, els pelegrins que no podien fer el recorregut complet, tenien la possibilitat de fer una estació de cinc visites en memòria de les cinc llagues del Redemptor i així guanyar les mateixes indulgències concedides als qui visitaven les tretze ermites

Fem un autocar amb sortida a les 9 del matí de la Plaça Infants de Manresa, per assistir a la Missa Conventual, a la Basílica (2/4 12 hores ), i dinar de germanor a les 2 de la,tarda
sortida de Montserrat a les 5,30 de la tarda.

DIUMENGE 6 DE MARÇ DE 2016

Xerrada de formació per:
Mn. Joan Hakolimana 
Consiliari de l’Hospitalitat del Bages


HORA:  a les 5 hores de la tarda
LLOC: LOCAL DE L’HOSPITALITAT
CARRER: FRA. JACINT COMA i GALÍ, CTOGONAL, 14 nº. 70
FONT DELS CAPELLANS     MANRESA

 A la vorera d’un gran riu entre muntanyes, un vell barquer esperava amb la seva barca la gent per traslladar-la a l’altra vorera.
Un dia va arribar un jove perdut per aquella vall, i va demanar al barquer que el dugués a l’altra banda del riu. Ell acceptà, sense dir ni una paraula, i es posà a remar. Mentre avançava, a la meitat del trajecte, el jove es va adonar que en un dels rems es podia llegir «Déu...» (les altres paraules s’havien esborrat).
Molest el jove per la paraula DÉU, que li semblava passada de moda, començà a dir: «Avui en dia l’ésser humà, amb la seva raó, ha descobert els secrets del món i de la vida... Em sobra Déu».
L’ancià va callar. Va prendre el rem on estava escrita la paraula Déu, el va deixar a la barca i va continuar remant solament amb l’altre, on estava escrita la paraula JO.
Naturalment, la barca no va seguir endavant, sinó que va
començar a donar voltes sobre si mateixa.
El jove es va quedar pensatiu... El barquer va interrompre el
silenci: «Necessitem de Déu i dels altres». «... i dels altres» era
la paraula ja esborrada del rem.
Cal que ens deixem ajudar per Déu i pels altres